La Plataforma Estatal por la Música es presenta a Barcelona
L'objectiu de la Plataforma és millorar l'actual marc legislatiu per tal de donar resposta a les diferents casuístiques en les contractacions de músics i grups musicalsPer primera vegada en molts anys, tot el sector s'ha unit per lluitar contra la precarietat laboral dels músics i la inseguretat jurídica dels que els contracten. Amb aquest objectiu, més de 7600 músics professionals, 258 sales de concert, 71 festivals, 71 promotores musicals, 342 empreses de management i 600 empreses del gremi de les discoteques i sales de festa han constituït la Plataforma Estatal por la Música (PLAM), que ahir es va presentar a la Sala Sidecar de Barcelona.
El projecte pretén modificar, ampliar i millorar el Real Decreto 1435/1985, que regula la relació laboral especial dels artistes en espectacles públics. Per fer-ho, compta amb el recolzament de 10 associacions de tot l'estat, amb dècades d'experiència, i també amb dues federacions estatals de músics i amb les associacions de sales, festivals, mànagers i representants, i sales de festa i discoteques. També compta amb el suport de federacions i associacions de municipis, tan a nivell estatal com autonòmic.
D’altra banda, la Plataforma treballa en col·laboració amb associacions de teatre i dansa – que porten anys d’avantatge als músics en matèria de reivindicacions laborals – per tal de consensuar la modificació d’aquesta normativa, que afecta tots els artistes.
Per què una plataforma estatal?
Tot va començar el mes de setembre passat amb l'aprovació per unanimitat al Congrés dels Diputats de l'Informe para la elaboración de un Estatuto del Artista, que ha de ser tramitat com a projecte de llei abans del mes de juny. Les associacions de músics hi vam veure una finestra d'oportunitat per exposar la nostra problemàtica als membres de la subcomissió encarregada de redactar-lo.
Paral·lelament, l'Acadèmia Catalana de la Música, que també forma part de la PLAM, va constituir un grup de treball en què hi som representats més de 4.000 músics de tot Catalunya, juntament amb les associacions de sales i de mànagers i representants. Com que la regulació dels sector de la música depèn de lleis estatals que es decideixen a Madrid, la conseqüència natural va ser formar una plataforma on hi fossin representats a nivell estatal tots els músics i tots els organitzadors, tant públics com privats.
Quin problema tenen músics i organitzadors?
El problema principal és la contractació. La llei que la regula data de 1985 i només contempla una relació laboral amb l'organitzador de l'espectacle. Aquesta normativa queda molt lluny de la realitat actual i s'ha convertit en una font de precarietat i desprotecció de tot el sector en no ser capaç de donar resposta a totes les casuístiques, no només dels músics, sinó de tots els artistes.
Segons el portaveu de la PLAM i president de l’AMJM, Guillem Arnedo, “necessitem un nou marc legal que doni seguretat a tots els músics, que ens tregui de la precarietat i també doni seguretat jurídica als organitzadors. Amb l'actual normativa, el sector està en un greu perill i té una situació d'inestabilitat gairebé insostenible. Entenem que la solució ha de venir de tot el sector, no només dels músics sinó també de sales, promotors, festivals, mànagers i dels diferents organitzadors, tant privats com públics”
El punt de vista dels organitzadors
La també portaveu de la PLAM i gerent de l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC), Carmen Zapata, va explicar que en aquests 34 anys que han passat des de la publicació del decret, la situació de la música ha canviat substancialment: “Abans una orquestra era contractada en una sala de festes durant un mes o dos, els músics eren personal assalariat de la sala i tocaven un repertori imposat per una direcció artística responsable. És una situació molt diferent a la que es dona en el cas d'un concert puntual, en què un artista presenta el seu treball i no hi ha una relació de dependència laboral amb l’organitzador. Precisament, va dir, aquest és un dels conceptes que s'haurà de redefinir per deixar ben clar quan la relació és laboral - que si ho és, ha de ser completament garantista - i quan no ho és. Cal trobar un sistema que permeti als artistes triar quina és la seva forma jurídica. La mateixa nomenclatura "salari" o “caixet” ens està dient que una cosa és una retribució per una feina determinada a les ordres d’una direcció i l'altra és un preu que sempre anirà en funció de l'atractiu de la proposta i en què el públic és un element de l'ecuació inherent a l'èxit o al fracàs. La càrrega d'aquest cost de l'espectacle no pot recaure sobre el lloc que l'acull i això és més inassumible quan més petit és el format de la sala i més emergent és el format del grup que la presenta. Hem de buscar l'encaix perquè tota aquesta casuística, molt àmplia i variada, quedi recollida en una legislació i no hi hagi indefensió per cap de les parts”.
Administracions públiques
Un problema afegit és el que té a veure amb les administracions públiques, que són els grans promotors del país. És impensable que puguin fer contractació laboral a tots els artistes, començant per tots els que actuen en les festes majors del país. Administrativament és insostenible perquè els ajuntaments estan sotmesos a lleis de contractació municipal, de sostre de despesa i també hi ha una sèrie de normes que impedeixen que aquesta contractació sigui laboral.
Segons Arnedo, es tracta d’establir unes regles del joc clares, perquè ara no ho estan gens, i dotar-nos d’una legislació que estableixi sense equívocs com s'han de contractar els músics i com els músics ens hem de relacionar entre nosaltres i amb els organitzadors. La Plataforma considera que la contractació dels artistes és un problema de tot el sector, que afecta tota la cadena de la música, des de la sala més petita fins a l'últim ajuntament d'aquest país. En aquest sentit, Guillem Arnedo ha volgut agrair al CoNCA i a l'ICUB la seva implicació i el seu suport al projecte des del seu inici.