El Anuari Enderrock revela la escasa presencia femenina en la música en Catalunya

La presencia femenina en la industria musical catalana en 2018 representa sólo un 33%

El divendres 12 de juliol es va presentar a Barcelona l'Anuari de la Música 2019, que cada any, des d'en fa més de 20, publiquen el Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC).

Enguany l'Anuari s'ha centrat en analitzar el paper de les dones en tots els àmbits de la cadena de valor de la música. És el primer cop que s'intenta fer un estudi seriós sobre la presència femenina en la música, pel que fa a la formació, la programació en festivals i escenaris, i la indústria.

Tot i que ja ho intuíem, els resultats són demolidors i demostren fins a quin punt està masculinitzat l'àmbit de la música professional. De fet, ja fa temps que l'associació Mujeres de la Industria de la Música (MIM) ens alerta d'aquesta poca presència de les dones tant a dalt com a baix de l'escenari.

Segons les dades recollides per l'Anuari, la presència femenina en el món de la música a Catalunya representa només una tercera part del total. El paper de la dona és minoritari en tots els àmbits, exceptuant l'ensenyament musical bàsic on les alumnes representen un 54% del total, encara que només el 33% del professorat musical són dones.

Pel que fa als festivals, les dones i grups femenins representen només un 23%, un 38% si comptem els grups mixtos en què algun dels components és una dona. Si ens fixem en la indústria, només hi ha un 16% de dones empresàries, tot i que el personal femení que treballa a promotores, managements, sales i segells representa un 38%.

La presidenta de l'Associació MIM i gerent de l'Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC), Carmen Zapata, ha destacat la importància de tenir dades fiables per poder canviar les coses. Ha dit que cal incidir sobretot en l'àmbit acadèmic per corregir aquestes dades.

L'Anuari revela altres dades interessants, com ara la davallada d'un 4% de la inversió de la Generalitat en indústria musical, respecte a l'any anterior, contràriament al que ha passat a les Illes Balears (+71%) o al País Valencià (+9%). 

Pel que fa als festivals, la presència d'artistes emergents s'ha estabilitzat en un 34% i la d'artistes catalans s'ha situat en un 42%, tot i que la presència d'artistes que canten en català no supera el 24%. També es constata que el públic prefereix anar a concerts (46%) que a festivals (l'assistència a festivals ha baixat d'un 40% a un 36%). L'estil més popular continua sent el pop-rock (74,4%), amb una irrupció significativa de les músiques urbanes (38,6%). 

En relació a la música en viu, es constata una davallada de públic (-18%) i de concerts (-12%). El format de festa major perd pistonada (-5%) i els festivals moderen el creixement (+2%). En canvi, les sales han tingut un increment de concerts (+3%) i de públic (+9%). Els espectadors de concerts per a públic familiar han augmentat un 50%.

La indústria discogràfica catalana ha perdut un 2,4% de facturació el 2018, tot i un increment del 17% del volum de negoci per la venda de discos. Això s'explica perquè la facturació digital ja representa un 75% del total, amb una notable pujada d'ingressos gràcies a l'streaming que s'incrementa un 30% anual. En canvi, les edicions en català han tornat a baixar un 9%. Un any més, el disc de La Marató ha tornat a ser el més venut, seguit de Todo es ahora de Manolo García. Pel que fa als discos en català, el més venut ha estat El cor de la Terra de Txarango, seguit de La gran vida de Buhos.

La taula de presentació de l'Anuari de la Música 2019 estava formada per la presidenta de MIM, Carme Zapata; la coordinadora de l'Anuari, Helena Morén; el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau; el president d'ARC, Jordi Gratacós; el director de l'ICEC, Miquel Curanta; la presidenta de l'Institut Català de les Dones, Núria Balada i el director de Cultura Viva, Daniel Granados.

Les associacions també vàrem ser convidades a intervenir des de la fila zero. El president de MUSICAT, Josep Reig, va remarcar que totes les dades que recull l'Anuari són possibles gràcies als músics que les generen i que, per tant, si no s'aconsegueix tirar endavant el reconeixement de la professió perden tot el sentit. També va dir que gràcies a l'intens treball que s'està fent des de la Plataforma por la Música, l'Administració comença a reconèixer que tenen un problema enorme en relació a la contractació dels músics i que es tracta d'un problema d'àmbit estatal. Moltes vegades, va dir, la mateixa administració no sap com s'ha de contractar els músics. També va dir que espera que l'Anuari 2020 ja podrà recollir dades relacionades a la contractació dels músics i al seu règim laboral.