Els Pescadors de l’Escala inicien aquest 2022 la gira de presentació del nou disc GENUÍ

El grup ens presenta el seu 31è treball d'estudi, un popurrí d’havaneres i cançons de taverna que recull els seus 58 anys d’història

Els Pescadors de l’Escala presenten aquest 2022 el seu 31è treball d’estudi “Genuí”, un popurrí d’havaneres i cançons de taverna que recull els 58 anys d’història del grup empordanès.

En aquest enregistrament hi podem trobar temes nous, temes inèdits i temes emblemàtics, com ho són “La Bella Lola” o “El meu avi”, havaneres obligatories en qualsevol cantada.

Genuí ens parla de passat i de futur, d’orígen i de destí. D’on venim i cap a on volem anar. Genuí ens aferra a les nostres arrels per creixer cap a nous horitzons.

Presentació del disc

Ens aferrem a la sorra desesperadament. El vent bufa fort i la salabror ens resseca. Son mals temps per sobreviure. Som un arbre que no produeix prou i fem poca ombra. Per a qui observa bé, la nostra imatge el pot corprendre. Què fa aquest arbre aquí?

Som Els Pescadors de l’Escala. Els mateixos de sempre i sempre diferents. Si no cerqueu exuberància comercial potser la nostra poca ombra us abelleix.

ELS PESCADORS DE L’ESCALA

El nom dels Pescadors de l’Escala no va aparèixer originàriament per designar un grup constituït, sinó que era la denominació genèrica i en minúscula –els pescadors de l’Escala- dels cantaires escalencs que durant les dècades dels 40 i 50 els dies que bufaven nords, redossaven les teranyines al port de l’Estartit i les tripulacions a la taverna de “ Cal Moreno”. Allà s’hi trobaven Simeó Català, Joan Ferrés, Ramón Callol dit Ramón Duc, Enric Molei.. etc.

Se servien generosament els gots de vi directament del bocoi –“Noia, apunta aquest i esborra l’altre...”- i engegaven el repertori entre el qual les havaneres eren conegudes per americanes, entremig de moltes altres cançons tradicionals, cançons de moda o sardanes, sense fer cap fàstic a alguna ranxera de Jorge Negrete i als boleros d’Antonio Machín a l’apogeu de la seva vigència, amb acompanyament de maraques i tamborins si hi esqueia.

El nom de “Els Pescadors de l’Escala” que els havia estat adjudicat espontàniament pel seu públic primerenc, va ser adoptat en ferm i en exclusiva el 1972 quan el grup ja portava 8 anys constituït formalment. A partir d’aquell moment va quedar integrat per Simeó Català, Joan Ferrés i Llucià Carbó, posteriorment s’hi va afegir en Carles Mallart (acordió) i en Josep Joli (contrabaix i veu) .

Els Pescadors de l’Escala s’han especialitzat en la vella cançó satírica de taverna, tan històrica, clàssica i antiga com l’havanera costabravenca. Algú pot trobar aquesta mena de cançó popular barroera o de gust dubtós, però en cap cas no se li pot discutir el mateix arrelament que l’havanera. Algunes de les més clàssiques cançons de taverna catalana satírica son La polvera, El Tango de la punyalada, La Ramona i en Tonet, La sardina i el Marxant. A molts llocs es recorda la personalíssima versió que en feia en Simeó Català, fundador del grup. abastament coneguda a molts punts del litoral i enregistrada discogràficament pels Pescadors de l’Escala.

En Simeó Català, persona molt carismàtica i líder indiscutible va portar el nom de l’Escala com a senyera i insígnia del grup, fent una important aportació a la nostra cultura musical durant tots aquest anys, impulsor de la cantada d’havaneres de l’Escala on hi han participat en totes les seves edicions, El grup a més de participar en moltes de les cantades mes importants d’arreu de Catalunya ha actuat també a les Illes Balears, Illes Canàries, Andorra, Alemanya, França, Suïssa, Argentina i Luxemburg entre d’altres. Porten fetes des de els seus principis mes de sis mil actuacions en directe, trenta enregistraments discogràfics, i actualment son el grup d’havaneres i cançó popular més antic del nostre país. Impulsors també del Concurs de composició d’havaneres de Sant Pol de Mar.

 


page2image1782112

 

"Els Pescadors de l’Escala” son actualment una formació de música popular catalana. Amb això es vol dir que el seu repertori està conformat bàsicament per aquelles cançons que han sorgit de compositors del poble i que s’han divulgat al marge dels circuits comercials entre la nostra gent. La seva música per tant, és molt heterogènia però tot i amb això es podria dir que es mou entre l’expressió de sentiments d’enyorança d’un temps i d’un país més genuí i l’ànsia de divertir-se. La seva fórmula certament prové d’una llarga tradició. Per un costat de l’antiquíssima música burlesca i participativa de les tavernes populars i per l’altre del pòsit dels anys d’experiència i complicitat amb el públic.

La seva combinació musical, acordió, contrabaix, guitarra i veus, tot i tenir alguns imitadors és una formació típicament pròpia, així com la manera de combinar les veus solistes amb compactes conjunts corals. En el seu repertori hi té una gran importància el ritme sensual i tendre de les havaneres que donada la implantació que han tingut a Catalunya es pot dir que és ja un ritme nostre. No obliden tampoc les havaneres antigues amb el seu regust tropical que han sigut les inspiradores de les havaneres actuals.

La seva impecable trajectòria musical al llarg dels seus 50 anys d’història ha fet que hagin estat reconeguts aquet 2014 amb la “ Creu de Sant Jordi “ una distinció de la Generalitat de Catalunya creada amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».


page3image1776288

ELS COMPONENTS 

Albert Prat i Vila
page4image1799584

Nascut a La Cellera de Ter (Girona), als sis anys comença els seus estudis de solfeig i piano amb el mestre Ramon Collell i més tard els continuà amb el mestre Emili García i Jovita Anaya. Harmonia, contrapunt, composició i instrumentació amb els mestres M. Lluïsa Nadal, M. Àngels Alabert i Pere Vallribera al Conservatori "Isaac Albèniz" de Girona i al "Liceo" de Barcelona. A l’edat de catorze anys, començà a compaginar els seus estudis musicals treballant amb diferents agrupacions de música lleugera com a intèrpret de piano: “Seison Grup” (Olot), “Cid Siguers” (Roses). Als divuit anys i degut a la
seva incorporació com a director de la Cobla “Girona” (Girona) escriu la seva primera Sardana anomenada "Puigdafrou", i va recorrent diferents formacions orquestrals Cobla Orquestra “Miramar” (Figueres) i Cobla Orquestra “Amoga” (Vidreres). Al tenir en les seves mans la possibilitat de poder experimentar en el món de la cobla , escriu sardanes entre les que podem destacar títols premiats com al "L’Encís de Roses", "L’olivera de l’avell", "Amorosa", "l’Encís de Girona", “A la cobla centenària”, “Records del Parc Nou" i ”Pubillatge d’Or a l’Escala” enregistrades moltes d’elles per les més prestigioses Cobles del nostre país.

Actualment i des de l’any 1990 és professor titulat en l’àrea de Llenguatge Musical i piano a L’Escola Municipal de Música d’Olot i des de el 1991 es el director artístic/musical , i acordionista dels “Pescadors de l’Escala" durant aquest període a composat diferents temes mariners com "El Mariner enamorat","Cançó de Port" (composada juntament amb el tenor del grup en Quim Mas) i temes dels últims enregistraments anomenats "PUPURRICANTUS", "35","IMATGES”, “ENTRE XARXES I CANÇONS”, “LLUNY DE LA MAR” i “45”: com "El rock del músic", "El Tango de la perola", "El bram de l’ase", "Enyorança", "El Remitger enamorat", "La cançó de L ́indiano", "La Festa dels Pescadors", “El cargol de Mar”, “Juguem a enamorar-nos” “Lluny de la mar” i “Vull ser el teu port”. Compositor també d’una cantata infantil per a orquestra simfònica i dues veus blanques anomenada “L’estranya història de Giuseppe Tempo” i d'obres pianístiques que formen part de la col·lecció “volcans“ de l’Editorial Boileau i “Quatre impressions” editades per “Perifèria músic”.

Instrumentista de piano, guitarra, trombó, flabiol, flauta travessera i acordió.
 

Jordi Cabarrocas i Serra
page5image1801824

Inicia els estudis “Conservatori Isaac Albèniz de Girona” i els segueix al “Conservatori professional de Música de Badalona” on acaba el Grau mig amb el professor Enric Rigau i Prats, en l’especialitat de contrabaix.

Actualment ha acabat els estudis de Grau Superior a L’E.S.M.U.C en l'especialitat de contrabaix música clàssica i contemporània sota la tutela del professor Toni García i Araque.

Ha format part de gran quantitat de joves orquestres i grups de cambra entre els que cal destacar: J.O.N.C (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), Orquestra Athenea de Girona, Orquestra del Segle XXI, Orquestra de L’E.S.M.U.C, Orquestra del Conservatori professional de Música de Badalona... exercint les funcions de principal i solista en diverses ocasions.

El setembre de 2003 realitza el 8è curs de corda “Ciutat de Toledo” amb el professor Antoni García Araque. L’agost del 2005 és escollit per el Departament de Educació de la Generalitat per representar Catalunya en la Inter Regional Orchestra (IRO) a Alemanya, exercint les funcions de principal.

Ha treballat sota la batuta de directors com: Manel Valdivieso, Robert King, Jordi Mora, G. Van Waas, Gianandrea Noseda, A. Ros Marbà, Klaus Arp, E. Martínez Izquierdo... I ha rebut consells de contrabaixistes de renom com: Tomas Martin, Andrew Ackermann, Thierry Barbe, Frano Kakarigi, Cristoph Rahn...

En la vessant pedagògica, ha estat des del 2003-08 professor de contrabaix i baix elèctric a l’Escola Liceu Pere Mercader (Cassà de la Selva) i en l’actualitat a l’Escola del Casino (Llagostera) com a professor dels combos de música moderna i baix elèctric.

A més ha format part de diferents conjunts i estils musicals com:

Música de ball (Trisònic, Casablanca, Acquarium...)

Cobles de sardanes (Ciutat de Calella, Principal d’Olot...)
 Grups de jazz (Xavi Lloses Trio)

Pop-rock i versions (Toca el Dos, Free Quartet, Stickcovers...)

En l’actualitat forma part del grup d'havaneres Els Pescadors de l’Escala com intèrpret de contrabaix i baríton alt i també és membre del grup de funky Firal Funky Band on toca el baix elèctric.

 

Quim Mas i Gibert
page6image1804512

Nascut a Canet de Mar (Barcelona) el 1956 en una família vinculada al teatre, la música i la literatura. Als divuit anys va entrar a formar part de la companyia de teatre "Els Comediants"; durant aquesta època la companyia presentà espectacles infantils com "Catacroc", "Sol Solet", i per adults, com "La Verbena" o "Alè" participant-hi com a músic i actor. Amb aquesta companyia realitzà gires per Espanya, Itàlia, França, Holanda, Bèlgica, Alemanya, Dinamarca, Islàndia, Polònia i l’antiga Iugoslàvia.

A partir del 1984 acaba els seus estudis musicals i es forma com a cantant amb el
tenor Joan Oncina. L ́any 1991 entrà a formar part del grup de música popular Els Pescadors de l ́Escala on fa el paper de primer tenor i guitarra.

El mateix 1991 funda la companyia d’òpera anomenada "Òpera Oberta" orientada a divulgar aquest gènere entre el públic jove. Poc després va fundar amb Joan Duch la empresa “ATOT” productora i distribuïdora d’espectacles musicals per a nens i joves.

Actualment la seva feina és heterogènia doncs a més de cantant, escriu guions d’espectacles, novel·les, fa d’actor i dirigeix teatre. És autor entre d’altres d’una adaptació per a nens de La Flauta Màgica de Mozart, els espectacles musicals “La Truita” (Schubert), “Miau” (Rossini), “Les aventures de l’ocell Martinet (Vivaldi), “Violeta” (Mozart), “Peer Gynt” (Edward Grieg), “Qui no té por de la Baba-Iaga?” (Mussorski), etc. És autor així mateix de la novel·la “Tot encaixa”.

 

Ernest Ollero i Saguer
page7image1784352
 

Actor, cantant i director escènic de 33 anys, fill de Maçanet de Cabrenys. Es forma a Eòlia (Barcelona), Corazza (Madrid) i Institut del Teatre (Barcelona).

Completant la seva formació en diferents seminaris a nivell nacional i internacional. En teatre ha participat a diverses obres de text i teatre musical, (Cançons per un nou Món al teatre Gaudí, L’home, la bèstia i la virtut al Teatre Nacional de Catalunya, Comèdia al Teatre del Raval, Besos al teatre Llantiol i en diverses peces de microteatre, per exemple).

En cinema i televisió, ha participat en curtmetratges i llargmetratges, així com en sèries (Series Com si fos ahir i La Riera de Tv3, spot de la Marató de Tv3, Libertad en internet de Irene Velasco). Com a dramaturg i director ha participat en diversos muntatges de cultura popular, especialitzant-se en muntatges de gran format.

Des del 2013 ha estat cantant solista en diverses formacions (Orquesta Traveling, A Grup Vocal, Zinc, Duet A Cau d’Orella, Grup Els Cantaires de l’Estany). Actualment compagina la feina d’actor i cantant amb la de docent a l’escola d’arts escèniques ACTING Figueres.