Es presenta l'Anuari Enderrock 2014
La indústria musical catalana planteja una bateria de propostes per implementar polítiques de gestió per desenvolupar un nou 'Estat' musicalEl balanç musical de l'any 2013 a Catalunya se salda amb més espectadors i una programació de major qualitat
Els catalans escolten menys música i van a menys concerts, tot i que es registra la més gran producció de discos en català
La bombolla de festivals als Països Catalans demostra un creixement històric tant d'espectadors com de creació de nous certàmens
Les administracions públiques catalanes pateixen la pitjor reducció de la història pel que fa a inversió en el sector musical
L'Anuari de la Música 2014 coeditat pel Grup Enderrock i l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), es va presentar el dimecres passat en roda de premsa a la seu de la SGAE de Barcelona. Entre les dades més significatives de l'estudi, que es publica des del 2001, destaca com a tema central l'anàlisi que fa el sector musical català sobre un nou 'estat' de la música, a més del balanç anual amb estadístiques, articles de valoració amb gràfics i rànquings complementats amb articles d'opinió i entrevistes amb les veus més representatives.
Els agents del sector musical català plantegen en la tretzena edició de l'Anuari un paquet de propostes per a un país que vol garantir l'accés a la cultura, la competitivitat de les empreses, la llibertat dels creadors i un replantejament de l'IVA cultural en un nou "estat" per a la música. Una vintena de veus representatives del món cultural i musical (artistes, polítics, representants, mànagers i periodistes) expressen el seu model d'estat ideal per a l'escena musical, i participen en un debat sobre la relació entre indústria musical i administració, la regulació de les subvencions i ajudes, la difusió dels creadors i la legislació musical del sector i la gestió dels drets dels artistes.
RESUM DE LES DADES DE 2014:
Consum de música
Els catalans escolten menys música habitualment (del 93,5 cau al 87,1%) i assisteixen a menys concerts (del 33,8 cau al 29,8%), segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. La meitat dels catalans escolta música cada dia, mentre 7 de cada 10 no va anar a cap concert el 2013.
El Camp de Tarragona (93,7%) és la demarcació on s'escolta més música, i les Terres de Ponent és on més gent va a concerts de música en directe (46,5%). Per contra, les Terres de l'Ebre se situen a la cua dels melòmans, amb menys oients de música (75,3%) i amb menys assistents a concerts (16,5%).
L'escolta de música en català, sobretot a la ràdio, es redueix al 7,9% ?3 punts menys que el 2011? i l'assistència a concerts de grups en català cau també al 26,5%, vuit punts menys que l'any anterior.
Més concerts per a més espectadors, però menys facturació
Després de tres anys de xifres a la baixa, l'ingrés per drets d'autor el 2013 ha mostrat una dinàmica a l'alça. Segons SGAE, els ingressos han augmentat a Catalunya (+8,5%) i a Balears (+7,6%), però en canvi han descendit de nou al País Valencià (-30,5%).
El context institucional no ajuda
Les ajudes públiques de la Generalitat de Catalunya destinades a la música han baixat un 42,8% durant el 2013, sumat a l'impacte negatiu que arrossega el sector degut a l'aplicació l'any passat de l'IVA del 21% als espectacles.
Les administracions públiques han registrat la pitjor caiguda de la història pel que fa a inversió al sector musical. Dels 8,5 milions del 2011 s'ha passat a 3,9 el 2013, en una retallada que representa un 54% menys de suport al sector musical.
La bombolla de festivals i grans concerts mantenen el tipus
La capacitat dels grans festivals per atraure espectadors ha crescut el 2013. La meitat de festivals guanyen públic i apareixen nous festivals multitudinaris. Les 30 principals cites pop analitzades incrementen un 16,2% de públic i assoleixen la xifra de 2.010.000 assistents.
Encapçalen el rànquing de festivals de pop amb major assistència d'espectadors el Mercè Música, a Catalunya, i els festivals Arenal Sound i el Rototom Sunsplash (al País Valencià), seguits del Primavera Sound, el FIB i el Sónar.
Els locals musicals guanyen públic, amb menys concerts
La xifra de públic a les sales catalanes augmenta un 2,9% i supera els 1,2 milions espectadors. La major incidència es constata als equipaments de fora de Barcelona, on l'assistència creix un 11,7% de mitjana, després d'una darrera temporada molt negativa.
La programació s'ha racionalitzat, de manera que s'han eliminat 1 de cada 5 bolos, amb una reducció del 4,9% dels bolos, sobretot a causa de la pujada de l'IVA i la manca d'ajudes institucionals.
Circuits: any d'alts i baixos
El 2013 s'ha reinvertit la tendència a la baixa d'espectadors als circuits catalans, i ha pujat un 32,2% respecte a la temporada anterior. Contràriament, la xifra de concerts als circuits ha tornat a decaure el 2013 amb un significatiu 22%. La mitjana per assistència a concerts creix de 208 a 353 persones.
Els circuits de la Diputació de Barcelona augmenten en espectadors i concerts, mentre els de la Generalitat minven, especialment en la xifra de concerts programats. Neix el Curtcircuit, per reconèixer l'esforç de les sales (37 concerts per a 8,761 persones), mentre que GPS es redueix a la meitat.
Situació delicada per als Auditoris
Cau en picat la xifra de públic i concerts. Els principals auditoris catalans han reduït un 6,7% la programació de concerts, i encara més contundent ha estat la davallada de públic, que ha baixat un 18%, el mateix volum que l'any anterior.
La mitjana d'assistència a concerts als auditoris catalans s'ha reduït a 804 espectadors per sessió, 111 menys que la temporada anterior. El total d'espectadors ha descendit fins a 1,2 milions, respecte els 1,4 que es van registrar el 2012.
Els mercats i fires passen un bon moment
Els principals mercats, fires i festivals Pro presenten dades positives el 2013, amb destacats estudis d'impacte econòmic i un creixement del 18% de professionals. Gairebé 8.000 acreditats del sector assisteixen a les principals cites, gairebé la meitat estrangers (46,1%) i un 12% de la resta de l'Estat.
El volum de negoci de fires i mercats catalans arriba als 6 milions d'euros en contractes artístics i l'obertura a mercats estrangers és cada cop més destacada. Les fires aposten per la internacionalització del producte català.
Producció històrica de discos en català, però menys facturació discogràfica
A diferència dels bons resultats assolits els 3 anys anteriors, l'any 2013 ha disminuït un 26,7% la facturació del sector discogràfic català. La principal causa ha estat la davallada de les vendes en format digital, que s'ha reduït un 39,1%.
S'ha produït un espectacular creixement d'edicions en català, que han augmentat un 36%, assolint un rècord històric de 763 referències respecte a les 563 de l'any anterior. La publicació de discos en català augmenta en pop-rock (+63%), cançó d'autor (+29%), jazz (+12,7%) i públic familiar (+3,8%), mentre disminueix en folk (-14,5%) i clàssica (-15,7%).
Cinc discos de platí i tres discos d'or d'entre els més venuts de la música catalana durant l'any 2013. El disc de la Marató, Sergio Dalma, Club Súper 3, Polseres vermelles i Manel encapçalen el rànquing dels discos més venuts.
Orquestres i conjunts recuperen espai a les Festes Majors
Després d'un llarg període d'incertesa, la programació de grans orquestres de ball ha crescut un 3%, respecte a la temporada passada, gràcies al lideratge de bolos de La Selvatana, La Principal de la Bisbal i la Maravella, que han superat el centenar de contractacions.
Els conjunts i grups de versions també han vist créixer el número de bolos, amb un augment del 10,7%, en un rànquing que lidera per primera vegada el popular Hotel Cochambre, amb prop d'un centenar de dates.
Pel que fa als festivals especialitzats, augmenten els espectadors als certàmens de cançó (+24,4%) i espectacles de públic familiar (+31,8%), però es redueixen els assistents a concerts i cicles de música folk (-18,2%) i de jazz (-5,3%).
La presentació de l'Anuari de la Música 2014 ha anat a càrrec del president d'ARC, Jordi Gratacòs , el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, i el Director General de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas. També han intervingut representants de tots els sectors i entitats musicals catalanes: ASACC (sales), APECAT (discogràfiques), EMIPAC (escoles), MUSICAT (músics), ACATAM (Acadèmia Catalana de la Música).