La patronal francesa qüestiona la continuïtat dels "intermitents de l'espectacle"

Actualment, els "intermitents" disfruten d'un règim especial que els indemnitza durant els períodes en què no tenen feina

El passat 13 de febrer, la patronal francesa (MEDEF, CGPME i UPA) va fer una sèrie de propostes dràstiques per reformar l'assegurança d'atur. Una d'aquestes propostes consisteix en suprimir el règim especial dels intermitents de l'espectacle que, segons diuen, és altament deficitari. El parlament estima el dèficit d'aquest règim en 320 M€, mentre que la hisenda francesa el xifra en més de 1.000 M€.

Segons la patronal, cal restablir l'equitat entre aturats, posant el règim dels intermitents al mateix nivell que el règim general: a cotitzacions iguals han de correspondre indemnitzacions iguals. I si el Govern de l'Estat, en nom de l'interès general, vol donar un tractament de favor als intermitents, la patronal creu que és el mateix Estat qui n'ha d'assumir el cost. El primer ministre, Jean-Marc Ayrault, va declarar que en època de crisi no és el moment de "degradar" les indemnitzacions d'atur.

507 hores en 10 mesos

Actualment, els intermitents disfruten d'un règim especial que els indemnitza durant els períodes en què no tenen feina. Els artistes que s'hi vulguin acollir cal que hagin treballat un mínim de 507 hores en l'espai de 10 mesos (els tècnics han d'haver treballat 10 mesos i mig). Segons les últimes dades, disfruten d'aquest règim especial 112.000 persones, que representen el 3,5% del total d'aturats a França.

Un portaveu del col.lectiu d'artistes, Pierre Roba, ha declarat que a França un de cada dos artistes viu sota el llindar de la pobresa i que un de cada dos intermitents no cobra res perquè no arriba a treballar 507 hores.

Si bé a França hi ha consens sobre el fet que el règim especial dels intermitents de l'espectacle contribueix a l'èxit de la producció cultural del país, cada cop hi ha més veus que denuncien que aquest sistema és massa generós. No obstant, la ministre de Cultura, Aurélie Filippetti, s'ha compromès a defensar "un model tan sovint envejat a l'estranger per la seva modernitat". En aquest sentit, el ministre de Treball, Michel Sapin, li dóna suport perquè "troba lògic protegir aquells que s'arrisquen més".