El projecte de mecenatge popular de l’obra musical “IsaVel” ja ha recaptat el 85% del pressupost, 20 dies abans de cloure’s el termini d’aportacions

L'ambiciós projecte de portar la vida de la lluitadora social Isabel Vilà als escenaris de Girona i Barcelona a la tardor de 2013, és un dels projectes gironins més exitosos dels que s'han presentat fins ara a través de la plataforma de micro-mecenatge Verkami.

Quan encara no s'ha esgotat ni la meitat del termini establert per fer aportacions, el projecte del musical gironí "IsaVel" ja ha obtingut el quasi 90% de la quantitat fixada.  Aquest fet significa poder afrontar amb èxit el gran repte de convertir la figura histórica d'Isabel Vilà en un nou referent -històric, teatral, ideològic i feminista- a casa nostra, a través d'un musical. 

Segons afirma el director Kim Planella, “el nostre objectiu és fer una gran obra musical que funcioni i que emocioni, amb l’excel.lent música del mestre Antoni Mas, i amb les grans veus que protagonitzaran els principals papers". En aquests sentit, els papers protegonistes aniran a càrrec de Carlos Gramaje, que encarnarà el diputat ganxó Pere Caimó, i Iris Vilà, de Llagostera mateix, que farà el paper d’Isabel Vilà, la protagonista central. Marta Prieto farà el paper de la seva germana i Cales Casanovas, líder del grup d’havaneres Port Bo –molt il.lusionat per participar a l’obra-, també hi tindrà un paper important. Actualment els actors estan sent citats en una nau cedida per l’Ajuntament de Vidreres, on realitzen els assaigs de l'obra que s’estrenarà a Girona i Figueres aquesta tardor, abans de fer l’esperat salt a Barcelona.

LA IDEA: QUÈ ÉS ISAVEL?

L’origen del projecte l’hem d’anar a buscar temps enrere, a l’any 2005, quan Antoni Strubell publica l’obra teatral “Isabel cinc hores” (El Gall Editor), molt inspirada en dues biografies publicades per Francesc Ferrer i Gironès sobre la històrica llagosterenca. L’autor, commogut per la figura fascinant – i, com sovint passa– força ignorada de la primera dona sindicalista catalana decideix dedicar-li un relat inspirat en la seva trajectòria vital, malgrat que sigui cert que, en l’actualitat, són escasses les referències històriques directes que se’n conservaven