Diada de Catalunya Nord al C.A.T. de Gràcia

El Col•lectiu Joan-Pau Giné, creat pels Angelets de la Terra, aplega una seixantena de formacions nord-catalanes que s’atreveixen amb el català i que volen donar exemple. Alguns ho fan des de sempre mentre que majoritariament s’hi han animat esperonats per l’entitat i els seus activistes.

Els Angelets presentaran el Col•lectiu al CAT Tradicionàrius de Gràcia, el dissabte 6 d’octubre, en el marc d’una diada amb exposició, taules rodones, projeccions i concert. A les 5 començaran les taules rodones amb molts professionals del món de la música a Catalunya. A les 9 actuaran Joan Ortiz (folk), Chris the Cat (blues), Norha (electro rock), Blue Sol (pop), BenQueBufa (cantautor) i Zompa (ska).

Els Angelets de la Terra són una entitat independent que treballa en favor de la llengua i la cultura catalanes. Va néixer el 2001 com una penya de la USAP. Ramon Faura, el seu fundador, cercava gèrmens d’activisme enmig de la catalanitat popular i fervorosa lligada al rugby, conscient que el catalanisme militant i el popular parlaven idiomes diferents. Amb el temps, però, va pesar la vessant cultural, donant lloc a iniciatives com el Sant Jordi Jove (2006-2008) i la Setmana per la Llengua (2007-...). El darrer invent, nascut el 2010, és el Col•lectiu Joan-Pau Giné, que fomenta la inclusió del català en els repertoris dels músics nord-catalans i dóna visibilitat al conjunt d’artistes que així ho fan. En poc temps i encara menys recursos, l’empresa ha donat uns resultats sorprenents: 80 cançons repartides en 4 compilacions discogràfiques i signades per una seixantena de grups i solistes. L’èxit és atribuïble a la sorruderia de Ramon Faura (Talteüll, 1979), un personatge tan inquiet com polèmic, a qui alguns tracten d’encertat visionari i d’altres d’oportunista amb aspiracions polítiques. Sigui com sigui, no es pot negar que la seva determinació és tan admirable i fructífera com el treball realitzat pel Col•lectiu, que ressuscita el valor i la potencialitat del català com a llengua musical deslliurada de militàncies inamovibles. L’accés als cercles musicals locals l’ha facilitat Franck Sala, líder i cantant de Llamp Te Frigui. Ell i la seva banda es compten, juntament amb Ben Gross “Benquebufa”, entre els membres més actius i entusiastes del Col•lectiu, i amb el seu compromís han contribuït decisivament a escampar la taca d’oli.

El redescobriment de la llengua

El Col•lectiu Joan-Pau Giné contradiu allò que el cantautor Giné declarava: que la Catalunya Nord és una societat “afrancesada”. I és que el panorama segurament no sigui tan desolador com alguns pinten. D’uns anys ençà la llengua ha recuperat terreny: parlar català en públic ja no suscita mirades matadores i cada cop hi ha més gent disposada a entendre’l. L’empresariat local explota les potencialitats comercials i turístiques del català i la catalanitat, i la dreta regionalista de Jean-Paul Alduy hissa les quatre barres en la seva pugna amb París i amb d’altres caciquismes locals. Però més enllà d’això, algunes catalanitats en stand-by es reactiven i una classe mitjana “progre”, rejovenida i a vegades nouvinguda s’aboca a aprendre la llengua concedint-li valors esquerranosos d’identitat, modernitat i memòria històrica. És el cas de Tom Darnal (P18 Live Machine i fundador Mano Negra) o Chris the Cat, membres del Col•lectiu Joan-Pau Giné i pares de La Bressola, que han arribat al català a través dels seus fills. De fet, aquest darrer interpreta “Parlem català”, una declaració de principis de Jordi Barre convertida en un càntic recurrent del catalanisme popular local. La icona de Jordi Barre (1920-2011), principal representant de la Nova Cançó a la Catalunya Nord, també ha atret alguns músics cap al català. El tribut en vida que se li va dedicar el 2010 va motivar la desvirgada lingüística d’artistes com Norha. Aquest reconeixement a la persistència de l’homenatjat, al valor de la seva aposta i a la validesa musical del català pren major rellevància venint d’artistes d’anomenada. La formació musical 100 Grammes de Têtes fa més d’una dècada que creua eventualment la frontera amb algunes peces en català.  

El català com a vehicle d’integració

Més enllà de les aspiracions artístiques i comercials particulars, el Col•lectiu Joan-Pau Giné s’apunta a la idea candeliana dels “nous catalans”. En aquesta històrica terra d’acollida de moviments migratoris diversos, l’índex d’habitants nascuts fora voreja el 50%. Enfront una identitat francesa cada cop més fortificada i excloent, la catalanitat i el català podrien efectivament ser cridats a exercir un paper de cohesió i integració socials. De fet, el Col•lectiu fa bandera de la varietat d’orígens i bagatges dels seus músics, entre els quals s’hi compta el napolità Andrea i la ivoriana Axelle, cantants del grup Zompa, que recorda força a Spook and the Guay i el so de l’escena mestissa tolosana. També hi ha uns quants artistes nascuts a Occitània, com Chris the Cat; i una colla d’anglesos amants del vi i de les dones del país com Ban Gross « Benquebufa ». Destaca també Iola Jensen, cantant de Blue Sol, d’origen holandès, que als 90 va formar part del grup de rock català Terratrèmol, de Banyoles. Per la seva part, Yolanda Hernándiz, baixista, rescata els seus antecedents valencians amb el grup de Llamp Te Frigui. Però deixant de banda aquest retrat quasi folklòric, la diversitat interessant a destacar és la musical. El Col•lectiu Joan-Pau Giné ha aconseguit, no sense esforç, reunir propostes estilístiques d’allò més heterodoxes, en un intent de provar l’aptitud del català en tots els terrenys musicals. Aquesta és precisament la riquesa i el mèrit de la iniciativa: ser capaços d’insuflar el català en totes les escenes musicals de la zona, investint-lo de valors, usos i significats actuals que desbordin l’arraconament folklòric.  

Joan-Pau Giné reverbera

El Col•lectiu Joan-Pau Giné és ambiciós; diu que aspira a provocar una revifalla de la música en català a la Catalunya del Nord. En efecte, la producció discogràfica catalanòfona a la zona està en hores baixes. És cert que les versions abunden, sobretot les de Jordi Barre i Joan-Pau Giné, però poc a poc hi ha qui s’anima a composar en “la llengua dels avis i dels gitanos”. Norha, amb l’ajuda d’en Gerard Jacquet, s’hi ha posat i té la intenció d’enregistrar un disc íntegrament en català properament, igual que Blue Sol. Qui recentment ha signat treballs en català són Benquebufa, amb versions de Joan-Pau Giné, i Joan Ortiz, veterà cantant originari del barri gitano de Sant Jaume, amb una llarga trajectòria en grups d’havaneres. Però els més ben posicionats són Llamp te frigui (“mal rayo te parta” en rossellonès), el projecte en català impulsat per músics coincidents a les bandes Tryoland i La Berne. La seva fórmula recorda al Belda i els Badabadoc, amb qui van compartir escenari en la Setmana per la Llengua 2010 a Salses, per bé que mica en mica substitueixen les versions per temes propis com “Qué ens queda?”, titol del seu primer album. Sembla que efectivament hi ha una mica de rau-rau. Ja ho tenen això les ocurrències de Ramon Faura; però sembla que en aquesta ocasió el rebombori està arribant més lluny. Resta per veure si tot plegat quedarà en un amor estival i una postal més en la botiga de souvenirs nord-catalana; o la cosa quallarà, els projectes tindran continuïtat i, sobretot, la moguda inaugurarà tendència estètica. Segurament des del Sud hi tenim coses a dir, parant atenció a la Catalunya Nord en les nostres recurrents mirades amunt i propiciant d’una vegada per totes la porositat dels Pirineus.