Llum verda als talls d'Internet sense ordre judicial prèvia

La Unió Europea va aprovar avui que les autoritats administratives dels Estats membres puguin tallar l'accés a Internet sense ordre judicial prèvia als usuaris que descarreguin continguts protegits per drets d'autor, tal com volen fer França o el Regne Unit, segons l'acord assolit aquesta matinada pels Governs dels 27 i l'Eurocambra per reformar la regulació del sector de les telecomunicacions. A Espanya, la legislació exigeix una autorització prèvia però el Govern estudia canviar la normativa.

El compromís va ser possible després que l'Eurocambra donés marxa enrere en la seva defensa dels drets dels internautes. Els eurodiputats havien frenat fins ara l'aprovació de la reforma de les telecomunicacions reclamant que la nova normativa prohibís expressament la desconnexió d'Internet sense ordre judicial prèvia, cosa que no acceptaven els Governs dels 27. Però en la fase final de les negociacions, el Parlament va cedir en les seves exigències i va acceptar que no es requereixi autorització judicial prèvia per tallar l'accés a Internet.

A canvi, l'Eurocambra i els Governs van pactar un nou article de protecció dels drets dels internautes que no estava previst en la versió inicial de la legislació. En ell s'afirma que les restriccions a l'accés a Internet "només es poden imposar si són adequades, proporcionades i necessàries en una societat democràtica". Aquestes mesures només es poden adoptar "respectant el principi de presumpció d'innocència i el dret a la privacitat" i com a resultat d'un "procediment previ, just i imparcial" que garanteixi "el dret a ser escoltat" i "el dret a una revisió judicial eficaç i en el moment oportú ".

L'eurodiputat del PP Aleix Vidal-Quadras, que en la seva qualitat de vicepresident de l'Eurocambra presidia la delegació negociadora, va justificar el canvi de postura del Parlament argumentant que els serveis jurídics de les institucions europees havien dictaminat que l'esmena per prohibir el tall d'Internet sense autorització judicial excedia les competències de la UE i hauria estat anul·lada pel Tribunal de Justícia de Luxemburg.

"La nostra estratègia ha estat intentar aconseguir el major nombre de garanties per als usuaris sense sobrepassar el marc legal comunitari que estableixen els Tractats. I crec que el que hem acordat amb el Consell és realment un èxit pel que fa a avenços per als drets dels usuaris ", va assenyalar Vidal-Quadras. "Se'ns ha pressionat molt en aquest tema, però si no fos pel Parlament, la qüestió d'imposar límits al que els Govern i els operadors poden fer per a restringir l'accés a Internet mai s'hauria discutit", va ressaltar.

Per la seva banda, l'eurodiputada socialista Catherine Trautmann, que també formava part de la delegació negociadora, va destacar que el Parlament havia preferit aquest compromís abans que tombar la reforma del sector de les telecomunicacions per el desacord sobre el tall d'Internet. En aquest sentit, va subratllar que els parlamentaris havien vetllat no només pels interessos dels internautes sinó també dels treballadors, perquè al seu parer la manca d'una regulació del sector es traduiria en "deslocalitzacions" d'empreses de telecomunicacions.

"La nova disposició sobre la llibertat a Internet representa una gran victòria per als drets i les llibertats dels ciutadans europeus", va dir per la seva part la comissària responsable de Telecomunicacions, Viviane Reding. "Les 'lleis dels tres avisos', que permeten tallar l'accés a Internet sense un procediment previ just i imparcial o sense una revisió judicial efectiva i oportuna no es convertiran en part de la legislació europea", va assegurar.

L'acord final encara ha de ser ratificat pels ministres de Telecomunicacions i pel ple de l'Eurocambra durant el mes de novembre. Si es compleixen els terminis, podria entrar en vigor a principis del 2010. Els països de la UE tindran llavors 18 mesos per incorporar-lo a les seves legislacions nacionals.

Separació funcional
La principal novetat de la reforma és que dóna poders als reguladors nacionals perquè puguin forçar als operadors històrics, com Telefónica, a separar funcionalment el departament de serveis de la gestió de la xarxa en cas de problemes de competència. Aquesta mesura només es podria acceptar en casos excepcionals, quan no hagin servit altres receptes.

També es crea un organisme de Reguladors Europeus de Comunicacions Electròniques, de talla molt més reduïda que l'Autoritat que havia proposat originalment la Comissió Europea, que estaria integrat pels 27 directors dels reguladors nacionals. El seu paper seria merament consultiu.

Els Estats membres i l'Eurocambra han rebutjat la pretensió de Brussel·les d'arrogar-se nous poders per poder vetar les mesures correctives dictaminades pels reguladors nacionals (com la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions en el cas d'Espanya) quan es detecten problemes de competència en algun mercat. Les autoritats nacionals continuaran tenint l'última paraula en aquests casos.

Neutralitat de la xarxa
Finalment, el nou marc inclou nous drets per als consumidors, com la prohibició de contractes superiors als dos anys de durada o l'obligació per a les operadores de permetre als clients canviar de companyia conservant el mateix número de telèfon en un termini màxim d'un dia. Les operadores tindran la responsabilitat de lluitar contra els virus i l'spam i de notificar als clients els errors de seguretat que detectin.

També s'inclouen garanties addicionals per assegurar la neutralitat de la xarxa i impedir que els operadors discriminin entre diversos tipus de transmissió de dades a Internet, com a veu o serveis P2P. Les noves regles donen poders als reguladors nacionals perquè fixin nivells mínims de qualitat per als serveis de transmissió de xarxa per a promoure aquesta neutralitat.

A més, els proveïdors han d'informar als seus clients abans de signar el contracte sobre la naturalesa dels serveis, incloent-hi les tècniques de gestió del trànsit i el seu impacte en la qualitat del servei, així com altres limitacions (com límits de l'ample de banda o la velocitat de connexió disponible). Finalment, l'Executiu comunitari farà ús dels seus poders per vigilar que es respecti la neutralitat de la xarxa.