FRENETIC

D'aquesta manera se'ns presenta el segon disc de Frenètic. Tota una declaració d'intencions: desprendre sinceritat per tal d'arribar a l'oient de la manera més directa. Després de Positiu el grup explora una vessant menys optimista i ens presenta, en clau de rock, dotze cançons on s'endinsen molt més a fons en els sentiments, un disc que segueix guardant la línia del seu antecessor, però a l'hora és introspectiu i personal.

Es ressegueix el record de l'ahir i la por del demà, així com les diferents estacions d'aquest viatge, que passen per un dels carrers més coloristes de Barcelona: El paral·lel. L'amor també hi és present en totes les seves formes, perquè l'amor ho pot explicar gairebé tot. Podem llegir entre línies la ràbia i la impotència davant les crisis personals i veure-hi també l'afany i les ganes de superació, el somni i el demà. Tot un recull d'estats d'ànim i de sensacions, d'un disc que s'ha gestat a poc a poc i amb el bon gust d'haver fet la feina ben feta.

Musicalment sona més rocker, té un punt més cru i directe però en cap cas deixa de banda la melodia, que ha estat la principal senya d'identitat de les cançons de Frenètic.

Aires nous, frescura i empenta. Això és el que trobaràs a 361º Frenètic,