ANGELINA I ELS MODERNS

 Els amants de la gresca catalana ja tenen un nou mite per afegir al seu santoral: Angelina i Els Moderns.

“Vam descobrir l’Angelina i cap de nosaltres no va dubtar que es tractava de la nova estrella de la cançó catalana. Llavors tenia 13 anys, i l’acompanyava el conjunt Los Stars, quan es va estrenar com a cantant al tercer festival de la cançó Imperial Tarraco, on va ser molt aplaudida i on públic i crítica es van posar d’acord per un cop a la vida.”

Aquest és l’article que publicava la cronista de societat Susanna Rafeques al diari Tele/Express l’any 1966. És una de les poques notícies impreses que hem pogut rescatar de la primera etapa de la cantant Angelina Fàbregas (Cornellà de Terri, 1948), al seu dia una de les veus amb més projecció de la cançó lleugera catalana.

La trajectòria de Fàbregas, coneguda com ‘l’Estornell del Pla de l’Estany’, va quedar escapçada després de l’assistència de la jove vocalista al Festival de Cançó de Benidorm del 1968, on es va esgargamellar amb passió cantant els èxits dels seus ídols, i com a conseqüència va quedar sumida en una afonia crònica.

Quaranta anys després, animada després d’un sopar d’antics alumnes de l’Institut de Cornellà de Terri i amb la veu miraculosament recuperada, l’Angelina ha decidit tornar als escenaris.

Acompanyada ara del seu nou conjunt, Els Moderns, reivindica el repertori de la música ballable que la va fer popular: del txa-txa-txà català al ie-ié més trepidant, passant per balades romàntiques: “El llimoner”, de Maria Cinta; “Bon dia”, de Lita Torelló; “Fes que la teva mare et mani”, de Nuri; “M’estimes de veritat”, de Josep Coran, o “Sense tu”, de Germanes Serrano.