Agrupación musical radicada en Barcelona con un repertorio festivo, bailable y colorido. El repertorio musical toma como referencia la cumbia como punto de partida haciendo un recorrido por diferentes géneros musicales siempre bailables y acordes con la plaza pública al aire libre en una fiesta mayor, o en un escenario cerrado de una sala de de baile.. "Raspa es fiesta.."
Mas información
RESSENYA HISTÒRICA
La paraula RASPA posseeix diferents significats: A Espanya fa referència a les espines del peix. A Colòmbia a un gènere musical dels anys 60, 70 i 80 que actualment torna a sortir en escena.
Músics de diferents nacionalitats ens hem arriscat en RE-CREAR aquells temes musicals amb els que van gaudir els nostres pares i avis a les sales de ball, revetlles i festes populars. En aquest sentit aquest gènere musical va servir com a banda sonora a més d’una generació que, lliurats als seus compassos, teixien el vincle social d’una època; en la que les cumbias folklòriques van donar pas a peces orquestrades per músics de poble i grans compositors. A la RASPA, també denominada música tropical o chucuchucu, es poden advertir pinzellades de diferents i variats gèneres musicals com la cumbia, la salsa, el jazz, el swing, el flamenc o la rumba i ofereix lletres que vehiculen el sentir popular sobre l’amor i el desamor, els excessos, l’alegria i la festa.
El grup va néixer a la tardor del 2003. Des de llavors la feina ha estat doble: d’una banda cercar i recolectar música tropical oblidada en els baguls (La Billos, Los Melódicos, Nelson y sus Estrellas, Pastor López, Pacho Galán, o Lucho Bermúdez) i, d’altra banda compondre, ensamblar i interpretar els temes des de la perspectiva multicultural i variopinta pròpia dels membres del grup i acord amb la Barcelona actual, que ens ha dut a recórrer diferents escenaris en sales de festes, festivals i festes majors.
Des del primer dia, la intenció comú va ser muntar la nostra pròpia festa sobre un escenari per convidar al públic a unir-se a ella. Les peces que interpretem no només posseeixen la virtut d’allotjar-se curosa i gustosament en les oïdes educades de l’aficionat a la bona música, sinó que també tenen el màgic poder d’envair el cos de qui les escolta per atrapar-lo en les xarxes del ritme i el ball.