Àcid Úric és un projecte de música rock original, que beu de l'essència més primària de les bandes d'aquesta tendència de la dècada dels anys '70.
L'ÀÚ! porta aquesta essència a l'actualitat mitjançat lletres d'implicació social i de contingut crític vers el món que ens envolta.
Alhora, prova de guanyar-se l'acceptació del públic mirant de dur a terme, intercalades en el repertori propi, versions d'algunes patums del gènere que, al mateix temps, puguin servir per mostrar, a les noves generacions, quin és el fons que serveix de pòsit a tot el gènere (noms com Black Sabbath, The Rolling Stones, Ramones o Neil Young ocupen aquests llocs a data d'avui), així com alguna aposta arriscada per trobar-se amb l'actualitat de la música de casa nostra: actualment, Àcid Úric interpreta una cançó de Sanjosex, duent-la al seu terreny, però intentant mostrar que, a vegades, la separació entre els diferents estils musicals és només una fina línia que no ha de fer por creuar.
Àcid Úric és el projecte personal d'Oriol Cardona, cantant i guitarrista que ha viscut la seva trajectória musical en formacions com:
* Aramateix (el projecte personal de Titot, anys 2008 i 2009)
* Smoking Stones (com a guitarra substitut)
* Gradus Ad Parnassum (el projecte personal de Fredy Wort - projecte en actiu)
* Riot Act i Jam de Perles (tributs a Pearl Jam - en actiu)
* Altres: Caca Fugitiva, Mama Set, Los Eléctricos, Pua Lila, Ringus, Fluids, Vitalogy, Claxon...
Després de gravar el primer disc d'Àcid Úric "Explicit Lyrics" l'any 2006 i després d'alguns condicionants de caràcter personal i d'anar preparant el terreny per al que havia de ser la posada en escena de l'ÀÚ!, finalment aquesta es va fer realitat físicament l'any 2008, any en què varen trepitjar els escenaris per primera vegada, coincidint també en la publicació gradual de dues noves cançons ("Com un himne" i "(Això és) Rock"), que van acabar formant el segon treball del projecte, un senzill anomenat "Corrosivament".
La primera gira d'ÀÚ! tingué una durada de 5 concerts, des del 31 de Maig de 2008 amb un primer concert a la Jazz Cava de Vic i fins el 13 de Novembre del mateix any, amb un concert al Tarambana de Cardedeu.
L'acceptació del públic fou considerable i, en diversos casos, de grata sorpresa, pel fet de trobar-se un directe prou contundent i inesperat respecte la qualitat (força precària) de les primeres gravacions d'ÀÚ!
Diferents motius, també en la seva majoria de caire personal, varen forçar l'aturada del projecte a finals d'any.
Però el cuc només va hivernar. Senzillament va estar amatent esperant el moment idoni per tornar a treure el cap...
...moment que ha semblat idoni l'any 2011, en què el projecte ha aparegut en concert (al Mercat de Música Viva de Vic) abans de treure a la llum un nou treball, un segon senzill anomenat "Déu sap que ha arribat l'hora", que inclou les cançons "C-17" (del qual en breu se n'editarà un vídeo-clip), "Néixer i morir" i "Últim anònim". A més d'aquestes, el directe d'Àcid Úric inclou més temes propis, així com algunes versions.
La formació d'aquest any ha variat substancialment respecte la de l'etapa anterior, però el que més ha variat és la formació, que ha passat de quartet a trio, format que, tot i que potser no acabi sent el definitiu, per ara ens té ben satisfets i enjogassats.
Repeteix en la formació en Toni Pérez al baix i s'estrena, a la bateria, l'Ignasi Gilabert, bateria de la banda de versions Boys Damm.
Tanmateix, tot i l'inici formal de la temporada en l'esmentat format trio, la formació es veu intermitentment ampliada per la participació del guitarrista Albert Comerma (que, d'entre altres qualificacions d'excepció, fou escollit millor guitarrista del festival Emergenza de l'any 2008).