"Si no fos per quatre fills de puta, egoistes, hipòcrites i mentiders, el món seria un autèntic paradís". Aquesta és la màxima amb la qual el grup Antagònics, format l'any 2007, es presenta en societat amb un disc de debut que és tota una declaració d’intencions del seu discurs musical, rock alternatiu com a base, nu-metal, alguna cosa de funk-rock i una mica de pop-rock, i verbal, amb uns textos directes, simples i sense pèls a la llengua plens de crítica i reivindicació social.
Mas información
Bevent del rock alternatiu dels 90 per un costat, i de les bandes de rock radical basc per l’altre, aquest quintet de Barcelona ha conjuntat dins del seu primer treball Work in Progress... des de la intensitat del tall funk d’uns Red Hot Chili Peppers a What’s Going On? fins a la contundència de les guitarres grunge a Freedom, passant per ritmes hereus del rock anglosaxó més clàssic, com a Home de Palla o a T’estimo Tant, aquesta última amb un sincer homenatge a Pau Riba i a Sisa, fars intel.lectuals, encara que no estilístics per a la banda.
Havent format part de festivals com el de Trobadors i Joglars o el Fusiònica i el cicle de concerts de Solistes a l'Alta Ribagorça, els seus directes combinen la música amb performances preparades especialment per a cada ocasió, alternant els seus temes més contundents (noms com Rage Against The Machine o Extremoduro vénen al cap) amb una versió més intimista en format acústic.
El nou disc d'Antagònics ja és al carrer amb el títol Instint. La caixa porta un cd amb deu cançons i un dvd amb dos videoclips del tema Barcelona (a la llista dels 15 videoclips del programa Enderrock TV) i Només Tu (finalista del festival internacional de curtmetratges Porto7), més els making off dels mateixos. El pots trobar a qualsevol botiga de discos i a les principals botigues online: iTunes, Amazon, Napster, CD Baby i més.
En aquest disc, els Antagònics expandeixen el seu espectre musical amb una nova gama de dibuixos i colors que se sumen al rock característic, potent i contundent, de la banda. A cançons com Sense Tu s'hi reconeix un cert aire chillout que acompanya una lletra profundament trista sobre la pèrdua de la inspiració. Voldria barreja el rock amb una base rítmica que recorda la bossanova. A Ràbia les guitarres despunten esmolades a l'estrofa i greus a la tornada arrossegades per un ritme frenètic. L'irreverent Mantra ens transporta als anys de la psicodèlia mentre Miserables s'inspira en el so Pink Floyd. Sota Control, Nineta Dorm i Ningú Més deixarem que ho descobreixis.