Mas información
Aquesta famosa formació empordanesa fou creada l'any 1.888 a la ciutat de La Bisbal d'Empordà, recollint la saba i l'experiència de cobles més antigues.
Ha estat guardonada en tots els certàmens en els quals ha pres part. Cal destacar, per damunt de tots, els premis obtinguts en els concursos de Barcelona (1892,1909), Girona (1906,1912,1916) i Sant Feliu de Guíxols (1932). Aquest darrer li valgué el títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya, el qual li fou restituït el 8 de setembre de 1978 a través d'una Ordre del Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Josep Tarradellas.
Les figures més rellevants de la història de la cobla n’han format part en un moment o altre de la seva trajectòria artística. De sempre la Principal s'ha caracteritzat per donar a conèixer la nostra cultura fora del país. Durant els primers cent anys va fer sentir la música catalana en les ciutats més importants de l'estat i a moltes capitals europees. També els anys 1974 i 1975 viatjà a Caracas (Veneçuela), i l'any 1981 al nord d'Àfrica (Tuníssia).
L'any 1988 es commemorà el centenari de la cobla, escrivint-se una de les pàgines més importants i emotives de la seva història. Cal esmentar els homenatges que es reberen a tots els indrets on es va actuar, destacant per damunt de tot els actes del centenari a La Bisbal i els concerts al Gran Teatre del Liceu, al Palau de la Música Catalana, a l'Abadia de Montserrat i al Palau de la Generalitat, on li va ser atorgada la prestigiosa Creu de Sant Jordi.
L’ any 1992 és escollit com a director pels integrants de la plantilla de professors en Francesc Cassú qui assumeix amb 27 anys un dels reptes més importants dintre del món de les cobles orquestres.
L'any 1.992 La Principal de La Bisbal torna a assolir una fita important convertint-se en la Cobla Olímpica de Barcelona 92. Participa en la cerimònia inaugural i enregistra les músiques olímpiques per a cobla, incloent-hi les de la paraolimpíada. A més, forma part de la representació musical catalana a la Expo-92 de Sevilla, oferint-hi un seguit de diverses actuacions.
L’any 1993 el director de La Principal de La Bisbal, Francesc Cassú, és escollit per a realitzar la versió oficial per a cobla de l'Himne Nacional de Catalunya, "Els Segadors", i la mateixa cobla en fa l’enregistrament que es distribueix, conjuntament amb d'altres versions de l'himne, arreu del món.
L’ any 1995 la cobla és nomenada "Català de l’any" pel Cercle Català de Madrid, coincidint precisament en un any de profunds canvis i renovacions que la rejoveneixen i li donen nous enfocs i nous plantejaments de futur.
El novembre del 1.997 La Principal és convidada a la setmana cultural de L’Havana (Cuba), oferint un seguit de concerts en els més importants escenaris (Gran Teatro de la Ópera, Teatro Nacional, Paseo de la Revolución, Museo de la música...) i compartint experiències amb els músics d’aquesta ciutat tan musical.
L'any 2000 és proclamat de manera oficial "Any de la tenora" tot commemorant els 150 anys de la instauració de la tenora com a instrument solista de la cobla. La principal de La Bisbal participa activament en tots els actes promoguts per celebrar aquesta efemèride i actua a les sales de concerts més importants de Catalunya: L'Auditori Nacional i el Palau de la Música en són uns exemples, destacant també el Temple de La Sagrada Família, a on per primera vegada en la història del Temple una cobla hi actua de manera concertant a la Façana de la Passió. A la vegada també Francesc Cassú és escollit membre del Comitè d'Honor del 150è aniversari de la tenora, presidit pel Molt Honorable President de la Generalitat.
El gener de l'any 2001, La Principal de la Bisbal, juntament amb una delegació catalana, viatja a Roma per fer sentir la música de cobla a la Ciutat del Vaticà. L'Institut Pontifici de Música Sacra i, al mateix temps, el pare Joan Pau II, en una audiència privada, són els testimonis dels dos concerts que la Principal de la Bisbal interpreta en aquesta ocasió.
L'any 2003, l'Obra del Ballet Popular atorga el Premi Millor Producció Discogràfica a La Principal de la Bisbal, per la col·lecció "Personalitats". També obté el Premi ARC 2003 en la categoria de millor orquestra.
Els enregistraments de La Principal de La Bisbal han estat i són models a seguir. Per la qualitat de les seves interpretacions, la tecnologia punta que sempre ha emprat i l’acurada tria del repertori, ja sigui en la vessant simfònica de la música per a cobla com en la de la popularitat de les sardanes, la seva discografia és imprescindible per a qualsevol melòman.
La Principal de La Bisbal sempre ha estat objecte de judicis altament elogiosos per part dels escriptors: Joan Alavedra, Joaquim Casas, Francesc Civil, Josep Pla, Pere Lloberas, Narcís – Jordi Aragó, Josep Faulí, Manuel Ibàñez – Escofet, Francesc de P. Llach, Andreu – Avel·lí Artís "Sempronio", Narcís de Carreras, John Langdon-Davies, i dels crítics musicals Manuel Valls, Jordi Maluquer, Eugeni Molero o Lluís Albert.
“Al meu modest entendre, no solament és la millor cobla de sardanes del present moment, sinó que és la millor cobla que ha existit des que es toquen sardanes en el país. És una lligada meravella, un conjunt prodigiós, un resultat perfecte. (...) Es podria dir molt més, naturalment; no crec, però, que es pogués dir menys. La cobla de la Bisbal dels nostres dies és una institució admirable." (Josep Pla. El meu país. Destino, OC VII, 419, 421, 423).
La Principal també ha estat admirada per moltes figures de l’art i la ciència, la política i el pensament, entre elles: Francesc Macià, Alfons XII, Francesc Cambó, Vincent d`Indy, Manuel de Falla, Franck Marshall, Lluís Millet, el mariscal Joffre, Francesc Pujol, , Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Enric Casals, Antoni Ros Marbà, Artie Shaw, Montserrat Alavedra, Xavier Montsalvatge, Antonio Gutiérrez Mellado, Manuel Saderra i Puigferrer, Salvador Brotons, Oriol Martorell, Pau Casals, Josep Lluís Vilaseca, Modest Cuixart, Madeleine Carroll, Pompeu Fabra o Carmen Amaya.
La Principal de La Bisbal és conceptuada, avui per avui, com la primera cobla dels Països Catalans, sobirana indiscutible de places i aplecs i una de les nostres institucions més prestigioses. Per raó de la seva gran anomenada la seva presència en les sales de concerts, aplecs i festes majors de més entitat és indispensable.