Sabies que en el llibre de referència de la “Pedagogia musical de grup”, escrit per Arlette Biget, hi pots trobar frases com: “Necessitem el mateix temps o més per a ensenyar a un grup que a un sol individu”, “No li parleu mai a un electe (regidor, alcalde, conseller) de pedagogia de grup! Traurà la seva calculadora i us dirà que en deu hores no podeu ensenyar a vint alumnes sinó a seixanta”, “Diguem també que la pedagogia de grup pot esdevenir nefasta si en fem una obligació”?
 

Sabies també que l’actual conveni de finançament entre el Departament d’Ensenyament i la Federació de Municipis de Catalunya premia les escoles municipals de música que augmentin la capacitat de recepció d’alumnat optimitzant l’hora lectiva del professor amb més alumnes? I que això consta com un criteri de “qualitat” de l’escola?
 

De fa uns sis anys ençà, algunes Escoles Municipals de Música de Catalunya (EMMs) han anat experimentant uns canvis estructurals que han estat poc acceptats sobretot pel col·lectiu docent. S’ha fet habitual l’alternança d’estats d’indignació i desorientació, no només entre alguns professors de música, sinó que, traspassant les
fronteres de les EMMs, també entre altres professionals del sector.
 

L’article “Apunts sobre educació musical #1” desvetlla quatre claus que poden ajudar a entendre la naturalesa d’aquests canvis i el per què de l’escassa complicitat del col·lectiu docent amb aquests.

Redactat per membres de PLAQUEM
Plataforma per la qualitat a l’educació musical.
La plataforma està integrada per professors de música dels àmbits públic i privat.

[ >> + info ]