Ha arribat i ja està... Semblava que no arribaria mai però aquí el tenim. Per fi podem gaudir del disc en castellà de Nu Niles. Un disc comentat fins a la sacietat, des de fa anys, en els reductes més rockers de la geografia hispana però que semblava que no arribaria mai. Però l’espera ha valgut la pena. Sens dubte. Perquè Nu Niles s’han tret de la màniga un d’aquests treballs que des de la primera escolta adquireix el qualificatiu de clàssic. Gravat i mesclat a Barcelona, en els estudis Meteosat, i masteritzat per Mike Mariconda en els Estudis Perrotti de Gijón, el disc produït pel mateix Mario Cobo, líder de la banda, ja no es pot etiquetar fàcilment. Onze composicions pròpies. Dos d’elles, “Tramposo y Mentiroso” i “Shot Shot Shot”, adaptades al castellà dels seus discs anteriors. Una més, “Qué pasa”, recuperada del seu primer disc, i una versió de la mítica banda barcelonina de Psychobilly Los Brioles. Un «Be Bop Ska» en la que els arranjaments de vents afegeixen un toc de varietat, més si cap encara, en un disc ple de girs estilístics.
Més informació
Ha arribat i ja està... Semblava que no anava a arribar mai però aquí està. Per fi podem gaudir del disc en castellà de Nu Niles. Un disc comentat fins a la sacietat, des de fa anys, en els reductes més rockers de la geografia hispana però que semblava que no anava a arribar mai. Però l’espera ha valgut la pena. Sens dubte. Perquè Nu Niles s’han tret de la màniga un d’aquests treballs que des de la primera escolta adquireix el qualificatiu de clàssic. Gravat i mesclat a Barcelona, en els estudis Meteosat, i masteritzat per Mike Mariconda en els Estudis Perrotti de Gijón, el disc produït pel mateix Mario Cobo, líder de la banda, ja no es pot etiquetar fàcilment. Onze composicions pròpies. Dos d’elles, “Tramposo y Mentiroso” i “Shot Shot Shot”, adaptades al castellà dels seus discs anteriors. Una més, “Qué pasa”, recuperada del seu primer disc, i una versió de la mítica banda barcelonina de Psychobilly Los Brioles. Un «Be Bop Ska» en la que els arranjaments de vents afegeixen un toc de varietat, més si cap encara, en un disc ple de girs estilístics.
Un àlbum diferent. Extasiant. Gratificant. Suós. Potent. Lubricant. Salvatge però tendre. Dolçament agressiu. Aclaparador. Amb sabor a pur Rock'n'Roll i també a Rockabilly, Surf, Punk, Ska, TexMex o Spaguetti Western. Un so realment especial per al que sol esperar-se quan es pensa en música en castellà. Ple de matisos. Encara que directe en essència. Una autèntica glopada d’aire fresc per al rock and roll nacional. Esquitxat de qualitat a doll. Replet de temes inoblidables i sorprenents com “Perdido”, “No lo vi venir”, Eso sí que no”, “Muchachita” o “Un solo botón”.
Cançons superbes excel•lentment interpretades per la millor formació que mai no ha tingut la banda. Furiosos. Segurs. Ardents. Aconseguint que pensis que només els Nu Niles podien aconseguir alguna cosa així. Pel que signifiquen. Pel que han estat. I, sobretot, pel que són. Una superba banda de rock and roll que ara podem escoltar en castellà. Quina sort la nostra!